Gairebé tots/es hem tingut un familiar pagès/a
Sí, és ben sabut que venim d’un món en el qual gairebé totes les famílies vivien de l’agricultura. Un món en què les ciutats no eren massa grans i els pobles més abundants.
Fou amb la industrialització i facilitat per poder accedir als vehicles, el que va fer pensar a les persones que podien aconseguir una millor vida a les ciutats, i moltes famílies dels anys 80/90 van decidir emigrar dels pobles cap a les ciutats, buscant una millor vida i pensant que allò era el millor per les noves generacions.
Les altres famílies que es quedaren als pobles, enviaren els seus fills a estudiar, també a les ciutats, per tal d’obtenir una bona formació i així aconseguir feines més qualificades, i la majoria d’aquests ja no van tornar. Aquestes famílies, que van desitjar una vida millor pels seus fills, van haver de fer grans esforços per poder-ho pagar, treballant de sol a sol cada dia de la setmana. De dilluns a divendres, treballaven en feines com assalariats i el cap de setmana el dedicaven a cultivar els camps.
Sí, aquesta ja fou la primera generació que van haver de buscar noves fonts d’ingressos, ja que no els hi era possible fer front a les despeses que suposava l’accés a la “millor vida”. De totes maneres, tot i l’esforç que els hi suposava, els camps es mantenien cultivats.
De manera que, durant els últims cinquanta anys, als pobles hi ha hagut un flux de sortida continu de persones i gairebé cap d’entrada, cosa que ha suposat la despoblació de la majoria dels pobles de Catalunya i, per tant, una baixada dels agricultors/es que treballen els camps.
Juntament amb aquests fenòmens, s’hi suma la globalització. Inicialment, semblava quelcom interessant on l'intercanvi de béns a escala global, i reducció de les fronteres, permetia fer créixer l'economia mundial de forma global. Ara bé, també ha suposat que aquesta facilitat en l’intercanvi de qualsevol producte faci baixar els preus de forma descontrolada dels fruits; arribant a preus de comercialització tan baixos que en la majoria dels casos no sigui viable tirar endavant amb el cultiu dels camps.
Tot i que se’n veu afectat qualsevol mena de cultiu, qui n’ha sortit més perjudicat ha estat el cultiu de fruita seca (ametlla i avellana) i les oliveres; fent que no sigui rendible de cap de les maneres treballar les terres i recollir els fruits dels arbres. Per tal que us feu una petita idea, 1 kg d’ametlles en closca els anys 80 es pagava a 800 de les antigues pessetes (5 €) i l’any passat es va pagar a 3 €.
Segons la base de dades de l’IDESCAT, de les 47.484 ha de cultiu de fruita seca de Catalunya més del 60 % es troba a la província de Tarragona; igual passa amb el cultiu de l’olivera, que de les 104.646 ha de cultiu que hi ha a tota la comunitat autònoma, 61.481 ha estan ubicats a la mateixa província.
Per tant, ens trobem amb una realitat difícil per tal de poder tirar endavant amb el que era la vida agrícola als pobles, i en concret de la zona de TTEE i el Camp de Tarragona; d’una banda, poques persones vivint-hi que puguin dedicar-se a la pagesia i, d’altra banda, qui s’hi vol dedicar, ha de fer esforços “immesurables” per tal de poder tirar endavant i viure de la terra i els camps.
Arran de la COVID veiem que és totalment necessari disposar dels pobles i que aquests estiguin ben cuidats; per poder sortir de les ciutats a respirar aire pur i poder-nos relaxar. Doncs bé, per tal que això sigui possible cal que hi hagi pagesos/es que es dediquin a cultivar les terres i, per tant, caldrà donar-los-hi suport per tal que puguin tirar endavant amb aquesta gran tasca i que puguin viure dignament.
A més, si volem garantir l’equilibri del nostre ecosistema és imprescindible disposar de terrenys cultivats, ja que són el millor tallar foc natural.